Un Café virtual en Rafa Company

Disculpa pel retràs, te comente seguint l'esquema que m'havies posat.

Generalitats

Quan dic que “Cap de les persones que prové del pancatalanisme ha pegat el pas al nacionalisme valencià d'una manera completa”, és una cosa que no deuria d'estranyar-te. De fet m'estranya a mi que ho comentes. Intentaré explicar-me:

Primer partim de la base que yo soc nacionaliste valencià. Que este nacionalisme valencià del que forme part és un moviment prou minoritari, nos coneixem tots, tots sabem qui som i d'a on venim.

Després, yo entenc per nacionalisme valencià un moviment ideològic concret, que està format per associacions i persones concretes, que s'han integrat en atres associacions o partits polítics i que tenen unes bases ideològiques comunes que els fan tindre una conexió o sentiment de pertinença plural.

Dit això queda clar que, per a mi, i per a estes persones que formen part del nacionalisme valencià, el fet de que existixquen atres formes de “nacionalisme valencià” no vol dir que les tinga que incloure dins del mateix colectiu. Vullc dir, els integrants de dit moviment no se senten vinculats als integrants d'atres moviments “nacionalistes valencians” com pot ser el teu. Això no implica que tu o qui siga, si vol, puga etiquetar-se com a “nacionaliste valencià”, pero explica que quan parle de “nacionalisme valencià” en este blog, no és el mateix “nacionalisme valencià” del que parles en el teu blog, parlem de dos nacionalismes diferents.

Aclarit això espere que entengues que la subjectivitat no és excessiva, sino completament comprensible. El meu nacionalisme valencià és molt minoritari hui en dia. La majoria de les persones provenen de l'anticatalanisme, del regionalisme o d'un nacionalisme primigeni que es desconeix intrínsecament pero que ix fora en quant es participa del fet valencià.

El nacionalisme valencià en el que yo crec no s'ensenya en les escoles, els llibres no estan a disposició de la població normal, sino que viuen en círculs de subscriptors i rogles estigmatisats pel pancatalanisme, les idees s'han diluït i son insistentment atacades per l'espanyolisme i el pancatalanisme.

En eixes condicions es normal ser minoria, i en una minoria es normal que mes o manco es puguen conéixer les procedències de cada u, perque el dia que algú puga nàixer ideològicament com a “nacionaliste valencià” serà perque alguna cosa haurà canviat.

Explicat tot això i sabent que cap de les persones que formen part del meu moviment prové del pancatalanisme puc dir en tota la tranquilitat del mon que “Cap de les persones que prové del pancatalanisme ha pegat el pas al nacionalisme valencià d'una manera completa” i quedar-me tan ample.

En quant a la “manera completa” esta no es complix en el “factor llengua” perque per a tots els que provenen del pancatalanisme “l'unitat de la llengua” es irrenunciable, ningú defén les Normes d'El Puig, i si algú ho ha fet, es pot considerar tranquilament com una excepció.

Entenc per tant que este punt quedaria tancat sobretot quan tu mateix me comentes “perquè dependrà de què s’entenga per “nacionalisme valencià”, i això, benvolgut Robert, és una cosa que tu, jo i molta més gent estarem en condicions de delimitar després de contrastar molts parers i acostar-nos a moltes sensibilitats;”

I sense entrar ací a fer cap estudi sobre qué és el nacionalisme valencià, entenent que existixen com a mínim dos nacionalismes valencians en contraposició “el tricolor” i el “d'arrel fusteriana”, queda clar que entenc yo per nacionalisme valencià i en quina direcció escric les meues paraules quan em referixc ad este terme.

Germanors territorials

Conec la Declaració Valencianista de 1918. Pero per desgràcia encara manca molta informació per conéixer. Yo soc dels que pensa que les coses han d'estudiar-se i entendre's dins del context de cada moment. S'entén que no estem en el context de 1918 i és difícil d'entendre eixe context. A banda que també s'hauria de saber si els creadors de dita declaració tenen alguna influència en la societat valenciana del moment, i inclús dins del “valencianisme” del moment i qué entenem per “valencianisme”. Com pots entendre es com fer footing per un pantà. Per a desconeixedors del valencianisme pot valdre pero a mi no em soluciona res. I s'entén que es molt fàcil utilisar a uns o atres segons convinga a diferents ideologies per lo que han dit vint anys abans o vint anys després.

Podries llegir-te atres documents anteriors a la declaració de 1918, per eixemple el del nacionalisme valencià de Trullenque a on parla del nacionalisme valencià des d'un espanyolisme que ni el Partido Popular. Lo dit. Això respon a una situació concreta, en un moment concret. No determina res, ni es cap pedra angular de res. Només nos servix per a entendre'ns millor i poca cosa més.

¿Perque la DV18 és una roca bàsica i lo atre no? I encara que ho foren les dos ¿Perque hem de buscar germanors territorials o alardejar d'espanyolitat perque algú que (¿a qui representava? ¿qui el seguia? ¿que m'ha de representar a mi en 2008?) va escriure estes coses a principi del segle passat?

Yo només li entenc que pot tindre sentit per a tu perque té convé, com l'AVL, res més. Pero això és prou hipòcrita, prou llunt de qualsevol plantejament de sociologia (tu eres professor, ¿no?) per a res imparcial i, ací si, dins d'una subjectivitat excessiva a totes llums. Perque no parlem del teu moviment, del teu colectiu d'amics o de la teua ideologia actual, sino de fets històrics de fa cent anys utilisats per a llegitimar postures presents sense poder saber que pensarien estes persones a dia de hui sabent que no han vixcut ni conegut l'historia contemporànea dels últims vint anys. Per tant, fum de boja.

Em reitere, no entenc que a dia de hui i coneixent el passat, siga necessària cap germanor territorial en ningú per a subsistir com a poble. Eixa incongruència es veu en els estatuts del Bloc Nacionalista Valencià, en associacions, persones, en les seues actuacions, actes i comentaris, etc.


Llengua.

Per llengua pròpia entenc la llengua que es pròpia dels valencians, restrictiva d'ells, per a normalisar-la i normativisar-la. En eixe sentit, per a mi i el meu nacionalisme, la llengua castellana es compartida i la valenciana és pròpia.

Entés això lo que diguen els nacionalistes valencians anteriors a tu i a mi no em preocupa. Partim de situacions completament diferents encara que puga paréixer que hi ha una repetició. De la mateixa manera que el fet de que Trullenque es declare obertament espanyol, no condicionarà el meu no sentiment d'espanyolitat. O que Llombart parle de llemosí no em farà creure que parle la mateixa llengua que l'originària de Llimoges. El fet d'entendre i conéixer a uns i atres em servix per a tindre una visió més oberta de la meua pròpia ideologia pero no significa, per a res, que tinga que estar condicionada a fets històrics anteriors per una qüestió social prou llògica.

Tampoc tinc cap necessitat d'etiquetar o posar en el cel o l'infern nacionaliste valencià a uns o atres. ¿tu si? m'estranyaria. Pense que som lo suficientment madurs com per a entendre que la diversitat ideològica és motiu de goig i equilibri i que els errors i encerts d'uns i atres en el passat, junt en les condicions socials de cada moment, poden donar peu a una ideologia concreta acort en el moment en que es viu.

Si el valencianisme d'ací cent anys fora igual que el meu d'ara llavors seria un fracàs en tota regla perque una ideologia no pot ser per a res inamovible ni dogmàtica, sino tot lo contrari, sempre dins dels paràmetros mínims que fa que una i atra ideologia es reconeguen com a successores una de l'atra, evidentment, perque sino deixaria de tindre una essència mínima, i de ser en exactitut lo mateix passaria a ser un fet quasi religiós, més propi del totalitarisme que de la meua ideologia llibertària.

Dius que per a tu no és atrevit fer comparacions en els valencianistes de principis del segle passat. Be, no cal anar al mon migeval o l'edat antiga, les situacions socials son plenament diferents. A mi que m'ho diga una persona que no té estudis de sociologia em val, pero que m'ho digues tu no. Em passa com en el tema de l'AVL o la DV18, les defens perque et donen la raó en certa manera segons com les utilises. No es pot dir que nos separen matisos tenint en conte que no vivim en el modernisme, no tenim cap sentiment romàntic, no hi ha Jocs Florals com els d'aquella época, no vivim un moment de floració nacionalista com aquell. Al contrari, aquells no han vixcut cap transició democràtica com la nostra on el valencianisme ha estat tan politisat, on el factor popular ha segut tan clau, a on l'anticatalanisme i el pancatalanisme s'han posicionat de manera notable entre la societat., etc.

Efectivament hi ha coses comunes, algunes es repetixen, similars, etc. Pero ni son les mateixes, ni la societat, ni els moviments, ni la gent que ho coneix/desconeix, etc. Res és lo mateix. ¿Que hi ha gent que té sentiments pareguts tal i com comentes en els punts a), b) i c)? Si, pero no explica res, manco encara justifica res. Tu i els coautors de D88 comenteu a lo llarc de tot el llibre com el llibre de Fuster es fonamental en tot lo que passa en posterioritat. Eixe llibre, la transició i la batalla de Valéncia creada per l'espanyolisme d'esquerra i dreta (no nos equivoquem), son uns factors lo suficientment importants com per a entendre que “Lo Perill Català” de Bayarri, el llemosinisme de Llombart, o la llengua valenciana com una branca de la llengua d'Oc en 1906 no son més que posicionaments i coses de cada moment. Importantíssimes de conéixer i tindre en conte pero per a res factors condicionants a una ideologia present. Sobretot tenint en conte que el tema llingüístic es purament polític, des del moment que la llengua es un factor social que s'administra de manera pública. I com tu dius, ací pau i allà glòria.

De totes maneres tot això tampoc excusa res. Es molt representatiu de tot lo que vullc dir el fet de que cap nacionaliste valencià que prové del pancatalanisme accepte el valencià com una llengua pròpia de la manera restrictiva que te dic. Sense entrar en orígens o repoblacions que no porten a cap lloc, i basant-se en el present dels fets i de la situació llingüística, per a tots els nacionalistes valencians d'arrel fusteriana el factor llengua es un fet “indiscutible” o “irrenunciable”, és un fet dogmàtic, una experiència religiosa, i en això queda clara quina és l'essència i finalitat última donat que la llengua és, en este cas concret del pancatalanisme, el factor més important de construcció nacional per damunt inclús del propi territori.

Senyeres.

Sobre els símbols te conteste primer a la teua pregunta: “En primer lloc hauré de preguntar-te si de veres creus que el senyal de les quatre barres a seques (aquell que ens ha permés la creació d’escuts i de banderes) no és un dels símbols propis dels valencians?¿Com creus que es blasona l’escut de la ciutat de València: d’or quatre pals de gules. I després, visca la corona i el rat penat!
¿Com és possible que renuncies/eu a una part de la teua/vostra història simbòlica com a valencià/ans. A Aragó mai ho farien això, ni així. ”

resposta: Si, la senyal de les quatre barres és un símbol propi de l'historia dels valencians en tant representa a la casa real aragonesa i es pot vore en la gran majoria dels símbols valencians. També entenc que la ciutat sobre les aigües, la banya de l'abundància (¿es diu aixina?), l'alfabet iber, i si m'apures las banderes espanyoles (la rojigualda i la tricolor), etc. formen part del conjunt dels símbols dels valencians des del mateix moment que formen part de la seua història. Pero això no justifica res en quant nacionalisme. El nacionalisme valencià del segle XXI no és moderniste ni romàntic, ni es històric ni -espere- volem conquistar Sicília, Grècia i Neopàtria. Al menys no deuria de ser-ho, respectar l'historia i els seus símbols no vol dir tindre que utilisar-los necessàriament. Menys encara si estos son confusos en atres nacions o inclús s'utilisen de manera agressiva contra la personalitat valenciana. És una cosa de llògica pura.

Yo no renuncie a res, perque no m'ix bromera per la boca quan veig les banderes quatribarrades en les festes de moros i cristians. En tot cas son atres els que deuen de psicoanalisar-se si en això veuen una suposta catalanitat (¡perque no aragonesitat?) dels valencians. Com veus el problema és d'uns atres.

En quant a senyeres i nacionalisme en una per a representar un poble sobra. Sobretot tenint en conte varies coses actuals:

La Real Senyera és representativa de tots els valencians i aixina està institucionalisada.
La bandera de les quatre barres a banda de no ser pròpia, sino compartida, també representa una ideologia que agredix la personalitat valenciana (pancatalanisme).

És la mateixa raó per la que no me sentiria mai identificat ni representat per la rojigualda o la tricolor republicana, en pollastre, escut o un morat també representen un atac al meu poble, pese a tindre un passat compartit o formar part de l'història dels valencians.

Dels debats d'internet espere que no ho digues sobre els que qüestionen si l'estrelada a de dur franja roja o no. En quant a la Real Senyera per a mi no es cap manà diví. Només és un drap de colors que representa un territori, un poble, pot ser un sentiment o una ideologia. Alguns només la porten a Mestalla o al ciutat de Valéncia com una cosa que va unida al fútbol. Pero lo que tinc clar és que és la bandera pròpia dels valencians per motius històrics. Més que fòrums, el llibre d'Atienza “La Real Senyera, Bandera Nacional dels valencians” és molt més productiu. Pero que be, podríem utilisar la bandera pirata si aixina ho acordarem tots els elements socials del nacionalisme en concret i parlar l'esperanto si es vol, lo que no tindria sentit és utilisar els valors i símbols del veí, sobretot quan este vol assimilar-nos. I en això queda ya tot dit, pense yo. Els que pensen això continuen utilisant atres banderes en tot lo que coneixem de pancatalanisme, em pense que està clar que alguna cosa obscura s'amaga. Es com ser nacionaliste valencià i defendre la valencianitat de la rojigualda ¿perque no?, pero absurt.

Cultura popular.

En quant a cultura popular te vaig a donar una part de la raó. Es cert, generalise absolutament improcedent en eixe punt. Pero em base mes que res en la continuïtat de la coentor critica cap a element plenament valencians per part del pancatalanisme i la “modernitat” i lo guay que es participar de festes tan “valencianes” com els “dimonis”. I això també afecta a la gent que tu dius que participa o no de la cultura popular i que s'identifica o no en ella.

Mes generalitats.

En este punt has comés un error de conceptes. Una cosa és “l'essencialisme” al que faig referència, entés com a conjunt de dogmes ideològics, conscients o no, que u té provinents del fusterianisme. I atra cosa diferent son els signes d'identitat valencians, que son aquells que no he dictaminat yo, sino la societat valenciana, en el seu conjunt, en la seua majoria o a lo llarc de la seua historia. Te pose un eixemple:


Essencialisme: Quatribarrada com a bandera nacional valenciana
Signe d'identitat valencià: Real Senyera.
Tot és vàlit: Quatribarrada i Real Senyera.

¿La Real Senyera és essencialisme? Be, si ho vols entendre aixina podria ser-ho, pero no és invent d'una persona sino que és un fet colectiu. No podem dir lo mateix de la quatribarrada que no ha segut mai un signe d'identitat nacional (o regional) valencià a nivell oficial llevat de l'invent preautonomic. Hi hauria una diferencia clara entre essencialisme com a essència d'un poble i essencialisme com a dogma d'un iluminat. ¿s'entén, no?.

Dubtes.

Tu pots sentir-te com vullgues, no seré yo qui diga com et pots sentir, com yo puc dubtar de la bona fe de la tercera via i la seua qüestió estratègica.
Per a mi és una qüestió purament estratègica o tàctica, com li vullgues dir, no veig diferencia entre paraules. Només veig que hi ha un gran rebuig del fusterianisme pel poble valencià, no de tot el poble valencià, evidentment, pero si del suficient com per a no governar mai, sobretot tenint en conte que este ha segut manipulat per l'espanyolisme d'esquerres per a contrapondre's a la dreta i només s'ha centrat en el pla cultural (com ACPV) sense més intencions polítiques que ha deixat a quadros als més essencialistes. Això comporta una reestructuració de les idees. El pancatalanisme com a tal no qualla, els moviments d'alliberament (o terroristes TLL) no quallen com si passa en atre lloc (tampoc en Galícia). Convé una revisió del fusterianisme i una nova posició que acoste eixa ideologia “demoníaca” per alguns valencians cap als valencians “de bona fe”, regionalistes, o no tan contaminats del conflicte polític. I en eixes revisions, entra o es dona peu de manera natural a la tercera via, a llibres com D88 pero també als posicionaments de JF Mira. En tot aixo no dubte que puga haver gent que puga creure realment que l'ideologia de Fuster és parcialment incompatible en un nacionalisme valencià, inclús no dubte que hi haja gent de bona fe, sobretot les noves generacions, que creuen cegament en esta via quasi de la manera tan dogmàtica en que es critica el fusterianisme, en frases com “l'unitat de la llengua és irrenunciable”. Pero tot això no lleva que deixe de pensar en que el fet d'orige ve per un objectiu concret. Puc equivocar-me, segurament, pero sé que m'equivoque quan justament veig lo contrari de lo que dic, quan se demostra que no estic en lo cert, i no és justament això lo que passa. I des de 1988 han passat vint anys i els posicionaments son iguals o pareguts. No hi ha cap alvanç. Encara estic ansiós per saber perque l'unitat llingüística ha de ser irrenunciable, per que les normes d'El Puig no son valides o si alguns van a demanar perdó per tot el mal que han fet per mig de les descalificacions i les falàcies múltiples creades des del “poder cultural” cap als “acientifics” o “manipulats per l'espanyolisme”. Sense dubte seria un gran pas avant, perque tinc molt clar que l'únic problema existent és el llingüístic, i no per raons científiques precisament sino polítiques. Si se supon que som nacionalistes valencianes en les coses clares no deuria de supondre cap problema, si el problema persistix és perque la política és diferent, per tant el nacionalisme també, per tant no estem en un mateix barco, ni tenim perque acostar postures i em reafirme en lo que vinc dient a lo llarc de tot això sobre l'intencionalitat de la creació de la tercera via. Un engany en tota regla. En tots els meus respectes cap a tu per la consideració que has tingut en llegir i participar. Pero una cosa no lleva l'atra.

Més Llengua,

Per a mi son tendencioses precisament per lo que te comente de seguit en el mateix escrit. canviem les teues paraules tendencioses com “peregrinació blavera” per “participació de filolecs que creuen en el valencià com a llengua pròpia” o “llengua valenciana anticatalana” per “llengua valenciana autòctona” que deurien de ser les paraules apropiades.
Pense que queda clar perque son paraules tendencioses. Pero no anava la meua idea sobre l'adjectivació que utilises i com l'utilises, sino les preguntes que no m'has contestat o no les veig com contestades, que eren , en definitiva, els meus dubtes en este punt:

Com és possible demanar un reconeiximent oficial per a eixa institució-secció universitària si se sap (Vicent Franch ho senyala) que en el conjunt universitari (més encara en la facultat de Filologia -això ho senyale yo-) hi ha un greu problema d'inqüestionabilitat i fusterianisme dogmàtic encara que siga cultural (llingüístic)? ¿No és això un fet llunt de qualsevol idea científica donat que hi ha una forta idea política darrere de eixes idees fusterianistes (només hi ha que llegir a Fuster)?

En quant a lo de l'AVL discrepe totalment:

a) ho tenen complicat aquells que pensen que l’organisme normativitzador hauria d’haver sigut la RACV; i (Estic d'acort)
b) ho tenen també complicat aquells que continuaren defenent l’IIFV com a ens depositari de la competència normativitzadora, i aquells que creuen que, en existir l’Institut d’Estudis Catalans, el valencià no necessita de cap instància específica. (Estic completament en desacort).

Estic en desacort en el punt b perque entenc que puga haver gent que diga que existint l'IEC no tinga raó de ser l'AVL, és fins a cert punt comprensible. Si parlem d'una mateixa llengua resulta un poc contradictori tindre dos acadèmies per a tres subdialectes del català occidental, o que no existixca una acadèmia de la llengua mallorquina. Ho puc entendre. Pero tampoc han de queixar-se molt tenint en conte que l'AVL ha partit falsament de les bases de Castelló (falsament perque no han respectat punts ortogràfics com “-isar”), han oblidat intencionalment qualsevol codificació valenciana posterior com les normes d'El Puig i parlen obertament de que codifiquen una part de la llengua que es compartida en atres territoris de l'antiga corona d'Aragó, que això traduït al llenguage del segle XXI vol dir oficialisar el català en Valéncia baix el nom de “valencià”. Justament allò que volies en De impure denominatione i que forma part del “tot és vàlit” que comentava. És normal que estigues d'acort en l'AVL perque com dic te dona la raó i estaràs supercontent pero no deixa de ser hipòcrita defendre un ent polític creat per el Partido Popular a on saps perfectament que dels academics “secessionistes” llevat d'Artur Ahuir, cap dels atres té competència llingüística suficient com per a estar ahi dins, i més tenint en conte el gast que supon per a les arques valencianes del presupost públic. Com per a després anar queixant-nos dels camps de glof o dels pelotazos de Fabra. Este atre pelotazo en tota regla pareix que no molesta perque excepte els nacionalistes valencians secessionistes poden eixir tots contents, el Partido Popular, els socialistes i els pancatalanistes. A voltes es bo unir-se personages en idees dispars per tal de fagocitar una possible amenaça política que, per sort per a tots ells, va ser un bluf (vease UV del pollo).

ALLÒ QUE NO VA PASSAR

Estic d'acort en tu en este punt, pero no del tot. El nacionalisme valencià del que partixc és molt minoritari, en això estem d'acort. Pero els que no han seguit als filòlecs que tu dius han segut els regionalistes que s'aprofiten d'este valencianisme. Encara viuen elements pareguts que sobreviuen en el valencianisme a vore que poden traure. Si no va passar allò que tu dius es per atre tipo de qüestions que veig que desconeixes i que no has conegut. Per a que te faces una idea podria ser en certa part comparable a la poca significació política que ha fet l'esquerra espanyola del pancatalanisme. Que només s'ha centrat en la part cultural i ha deixat en bragues al pancatalanisme nacionalista polític. Ya siga el PSAN, la UPV o similars.


ALLÒ QUE NO SOL VORE’S

Be, no generalises. A mi l'AVL em pareixeria un ent perfecte com tu dius, “ existència d’un organisme normativitzador amb rang d’Acadèmia i reconeixement estatutari” si fora un hipòcrita i aprofitara que el Partido Popular ha fet una cosa que em convé. Pero yo no trobe necessari que una acadèmia sobre la llengua dels valencians haja de tindre ranc estatutari, com no ho tenen atres països del mon i menys encara tenint el conflicte que tenim perque quan entren les persones que no son les indicades segons lo que yo pense em posicionaré en contra. És lo que passa hui en dia, els que estan dins a mi no me representen, manco encara la llengua que estan normativisant en la que no em sentixc identificat. M'agradaria vore una AVL plena de Lanuzas, Fontelles, Voros Lopez i tota “la colla secessionista” i llegir-te lo molt a favor de l'AVL que estàs. Com saps que no passarà segur que m'afirmes que ho seguiries igual, pero els dos sabem que no seria aixina. Pots tindre el toc paternal que t'ixca pero tinc trenta anys i encara que no tinga més estudis que atres i no compre mai en Media Markt, tonto no soc.


Un plaer contestar-te encara que te deixe algunes qüestions que no has comentat, per eixemple:

Pero te queixes al mateix temps de l'actuació de Font de Mora. ¿No és un poc contradictori? Si és una acadèmia política, creada per polítics per a posar un pegat -que no una solució política-, ¿no té pareix un poc absurt queixar-se de pressions polítiques?

Sobre el text “tendenciós”: Del teu escrit textual ¿Cóm comentaries el teu paràgraf si l'història fora al revés i el blaverisme s'haguera escampat per universitats i les pelegrinacions pancatalanistes anaren a congressos de llengües i els tancaren la “porta als morros”? ¿manipulació? ¿politisació de les universitats? ¿cóm li diries tu?

¿No has jugat mai al “mundo al revés”? A voltes es divertit perque s'empatisa més i es veuen millor els posicionaments propis com afecten als atres.

salutacions.