NEXUS per a la reflexió

Estic content perque veig com, poc a poc, este proyecte de "La Xàrcia" va donant els seus fruits.

Encara s'han d'unir més participants que faran la nostra llectura més dinàmica. Aportant nous punts de vista, intercanvi d'impressions, etc.

Pero ara vullc aprofitar per a fer una cosa que també dona profit: Parlar en el meu blog dels blogs dels demés. Crear ací un nexe, un conjunt conglomerat de diferents maneres de vore el valencianisme puix, tots els blogs creats de moment estan anant en el sentit de parlar del valencianisme, en general.

No podria -no puc- començar sense furtar unes paraules de Fede Feases per a posar-les ací. En el seu artícul repeixcat per enKara en la seua web, Fede diu:

Ya tenim, puix, en els anys setanta, les dos ideologies: els "panques", progressistes i cults, pero desarrelats i elitistes, alluntats del poble que diuen representar i manipuladors de les consciencies dels que les aliances i els vaivens de la politica -el politiqueig- han convertit en seguidors seus; i els "blaveros", conservadors i intransigents, que s'oponen per sistema a tot allo que defenen els atres: front a nacionalisme, sucursalisme; front a cultura, ignorancia; front a progrés, retroces. La terrible dicotomia en dos fanatics grups contraris, que s'han oblidat del debat i la construccio, i que nos ha dut al malbaratament total de la nostra cultura. Per sa culpa, hi ha ara: una cultura valenciana popular -falles, teatret, etc.- que es nega a tota normalisacio de la llengua i, mes que recuperar-la, l'embrutix cada volta mes; uns estudiants semicults que, incapaços d'assimilar la falsa tradicio cultural dels pancatalanistes de la que mai no hem format part, abandonen el valencià i s'emmarquen en l'autentica i rica tradicio espanyola, que no els oferix tants problemes; una elit d'intelectuals tancats en ses torres de marfil que no guarden ninguna relacio en l'espirit del nostre poble, i que, acostumats a la falta de debats cientifics que fiquen en dubte els seus arguments, i a desprestigiar tota dissensio en el seu cos doctrinal, han oblidat per complet el cami de l'investigacio cientifica i objectiva; i un grupet de poetes i pensadors, amagats pel poder que, o be no tenen mes remei que abandonar el valencià, o be el conserven i nomes el lligen entre ells.

Estes paraules que parlen dels setanta be es podrien tornar a utilisar perque, encara que no vullgam vore-ho, la cosa continua pràcticament igual, en les diferències socials que puguen haver en estos vint anys posteriors. És dir, no alvancem.

La part de la societat que s'ha apoderat del "valencianisme" continua dividint-ho en "panques i blavers". Els intents de trencament dels que parla Fede i els que no va aplegar a conéixer després no han tingut cap éxit. Podem vore-ho hui en dia. Els "panques" continuen manifestant-se per una televisió catalana com a eix de tots els seus mals a vida o mort. Els "blavers" continuen existint en l'anticatalanisme i elevant als altars espirituals al "líder" que toca en estos moments. I el nacionalisme valencià continua sense organisar-se, ni formar-se, i sense tindre consciència del seu possible èxit, ni tampoc cap naiximent d'aspiració política o ambició colectiva, de moment.

Anant als demés quaderns (no pense dir-los "Blogs" mai més) de "La Xàrcia" hi ha diferents coses a tindre en conte i que no han de passar per alt.

Existim, Chimo Lanuza ho deixa clar, els valencianistes existim. Podem paréixer agotats o extinguits pero "Que no repiquen uns les campanes ni que es desinqueten uns atres exasperats per la situació perque el valencianisme seguix existint perque sempre ha existit i, com es natural, seguirà existint sempre."

Per tant existim, pero ¿Perque no estem units? ¿Perque és difícil eixa confluència de la que parla Chimo?

Estic d'acort en Pep Puchades quan parla de la mateixa cançoneta de sempre. És cert, alguns estem cansats d'escoltar-la i, és més, sabem que seguirà com a èxit de vendes durant algun temps. Eixa cançó que s'escolta sempre d'unió del valencianisme que no s'unix. Pero ¿qué és el valencianisme?

Yo ya he fet la meua humil aportació de ¿qué és el valencianisme? No a soles com la meua forma de concebre que és, sino també entenent i donant corda a qualsevol possibilitat de valencianisme.

Està be -podríem dir- qualsevol cosa pot ser valencianisme, pero no "el meu valencianisme" que curiosament coincidix en un grup més o menys ample de la societat. I ací es creen els ideals valencianistes, les propostes polítiques, etc.

Llavors per a que l'unió que l'amic Pep comenta siga efectiva primer hem de determinar qué volem unir o qui son els que volem unir-nos. En este cas a Pep li contestaria Albert Marin quan en el seu quadern nos diu: "Dona la sensació que hui ser valencianiste es reduix a defensar l'independència del valencià front al català."

I ací tots som conscients que si això és lo que significa ser valencianiste, llavors no estem en el mateix valencianisme. Perque el valencianisme que yo entenc no només defén eixa independència llingüística. També defén els seus símbols, la seua cultura i el seu territori. Quatre pilars sobre els que assentar-se a on si te falta u o més, res es sosté.

Entenem que ací tots defenem eixes quatre coses bàsiques. Després ya serem de dretes, esquerres, catòlics, llaics o del Greenpeace. Si en lo bàsic estem d'acort, llavors haurem definit el valencianisme, l'haurem delimitat, tindrem una base sòlida, i podrem mirar les unions i nexes en més ambició.

Pero seguint l'idea de Pep ell també es queixa dels que entonen eixa cançó d'unió, son sempre els mateixos, o persones que es creen capelletes o que van de freelance (o kamikaze) pel valencianisme. En això Asensi Zaro molt encertat en les seues últimes intervencions comenta:"veem que és un moviment estretament lligat a una persona. L'idea del líder salvador està molt interiorisada pel valencianisme palleteriste."

I això no només passa en l'anticatalanisme, en el nacionalisme valencià també.

Pareix ser que inconscientment sempre assimilem iniciatives i associacions a una sola persona, a obscurs desijos, a fins lucratius, a situar-se, ser un trepa, aprofitar-se del valencianisme... Estes últimes consideracions casi sempre esgrimides per atres persones que es situen en atres capelletes. Com si "el valencianisme" fora un moviment en el que pogueres enriquir-te o tocar el cel. És com creure que anem a guanyar la Champions jugant en 3ª regional, que és el lloc que nos correspon. No hi ha anàlisis correcte de la situació. Molts viuen pensant en les "glòries" -menudències- anteriors d'un partit polític concret. No sé perque encara sobreviu l'idea de "fer-se rics" a costa del valencianisme. Per favor si algú ho sap o ho fa que me coloque on siga que puga guanyar-me la vida que ara no tinc un duro. Yo dec de ser l'únic valencianiste, pobre i panoli.

En definitiva, qui te que parlar d'unió i unitat del valencianisme son les associacions, els grups, pero aquells que no tenen "palleters" d'anar per casa. Aquells que no busquen més que un futur unitari, que no volen figurar com a caps de res per si en un futur... tal volta... es toca poder.

No voldria acabar sense comentar dos coses importants. Per una banda lo que Pau Giner nos comenta sobre la necessitat d'una intelectualitat valenciana. I per atra lo que Joan Sancho aporta quan parla de "conjurats en capacitat" i "pla valencianiste". Per atra banda tampoc deixar passar els artículs de Pere Martí, més contemporàneus que en el que he començat a parlar de Fede, pero que es pot vore com, en el pas del temps, no hi ha evolució i es manté la mateixa significació.

¿i yo? ¿Que tinc que dir? De tot lo que he anat comentant només afegir una cosa.

Està be, perfecte, lo que cada persona aporta. Pero o nos donem per enterats que actuem en un conjunt o no apleguem a cap lloc. Lo que he fet, este "nexe de quaderns" només és una mostra de que llegint ací i allà i a uns i atres, les coses no estan tan diferents de com pareix. Fa falta una definició i unió del valencianisme com diu Asensi Zaro. I sobretot en eixe orde. Primer definició, després unió. En la definició alguns estem posant el temps de la nostra vida, per ser una cosa de "conjurats en capacitat" com diu Sancho. Pero en l'unió del valencianisme intervenim tots, com a conjunt, com a globalitat, i quan es faça eixa unió haurà de vindre per una intelectualitat, auspiciada en les associacions i en el conjunt, contant en tots els que puguen defendre els quatre pilars bàsics del valencianisme i en una ambició colectiva que abans no hajam conegut.

Per una volta es farien les coses be. Vorem quant de temps es tarda en intentar afonar-ho per als que els "molesta" que el nacionalisme valencià existixca. Vorem.