Després de classificar el valencianisme com un moviment heterogéneu de diverses tendències que culminen en el seu punt mes alt i reivindicatiu en el valencianisme que coneixem com a nacionaliste, anem a vore com es troba i quin futur podem diagnosticar.
Primer hem de tindre en conte que, de totes les classificacions possibles:
(A) 1 símbols
(A) 2 símbols + cultura
(A) 3 símbols + cultura + llengua
(A) 4 símbols + cultura + llengua + territori = C
(B) 4 territori + símbols + cultura + llengua = C
(B) 3 territori + símbols + cultura
(B) 2 territori + símbols
(B) 1 territori
La classificació C o nivell 4 d'A i B. Allò que coneixem com a nacionalisme valencià i que és el punt de més reivindicació del valencianisme també és, al mateix temps, el que menys seguidors te.
De fet, no trobarem cap partit polític que defenga a un mateix nivell els quatre elements bàsics del valencianisme. Este problema és degut perque el valencianisme nacionaliste ha vixcut entre les files del regionalisme en els últims anys. No s'ha creat cap moviment estrictament nacionaliste.
Hi han nacionalistes en diferents llocs del valencianisme, en diferents associacions i entitats. Reivindicant coses puntuals i a voltes fent un treball titànic que no troba recompensa i si molts sacrificis personals de l'identitat de cada persona. Normalment els nacionalistes han de renunciar a valors valencianistes bàsics per a poder fer valencianisme i això comporta que no es troben realisats
Lo que coneixem com a valencianisme que s'ha adjectivat com a “blaver” ha tingut persones dels grups de A1, A2, A3 i C.
Des del pancatalanisme polític, el grup C no ha participat ni format part. Si que és cert que hi ha una evolució per part del pancatalanisme d'acostament cap al grup C per una qüestió d'estratègia política, no per convenciment. Lo que no deixa de ser perillós ya que pot fer que valencianistes del grup C s'enganyen en estes “Bones voluntats” provinents de la “tercera via” o grup B3 i B2.
En els últims anys, -des del punt de vista polític- després de la compra de voluntats per part del Partido Popular, els grups A1 i A2 que havien donat grans cantitats de vots a UV es passen al PP. Unió Valenciana, després de quedar-se sense un programa polític en el que competir acaba per perdre també els votants del grup A3 que es a on es queda la majoria de la seua militància i a on han naixcut atres partits polítics com IRV o CV. Els nacionalistes del grup C optaren per un nou camí en ONV passant al grup B3 (on es troba actualment també ENV) donat que el PP havia oficialisat el català per mig de l'AVL.
Per tant el grup de nacionalistes valencians del grup C, si ya era minoritari, en el pas del temps es queda en menys gent o per lo manco, no alvança en cantitat de gent.
De cara a un futur, si el nacionalisme valencià vol alvançar primer ha de conformar un moviment social entorn al grup C.
S'ha de teorisar i explicar el valencianisme a traves dels seus quatre elements. S'ha de tindre clara que eixa, i cap atra, és la base del moviment. A partir d'ahi haurà de separar-se dels “valencianistes” dels grups A i B puix el mensage del grup C es, de per si, suficient com per a ser ambiciós i atractiu per a la societat valenciana. Ha de crear un grup, un moviment en positiu, en aspiracions reals, i en serietat i objectius. Ha de buscar teòrics del valencianisme i deixar-se guiar per ells. I, per damunt de tot, tindre clar que s'ha d'actuar en grup, en conjunt, en equip. En el temps s'ha demostrat que renunciar a valors com el territori, de cara als regionalistes del grup A o la llengua de cara als pancatalanistes del grup B no ha portat res bo. Només ha desorientat als membres del grup C i els ha bandejat.
Els quatre elements han de ser bàsics per a la creació de la base. I a partir d'ahi buscar nexes d'unió que donen possibilitat a grups de dreta, d'esquerra, d'ecologistes, de religiosos, de llaics, etc. Sense base no tenim res, i sense res és inútil continuar.
Si les coses es fan be, tindrem el futur que tots volem. Si les coses no es fan o es posen pedres en el camí, no tindrem eixe futur. De nosatres depén. Hem de tindre clar que junts, podem. I qui no ho tinga clar que deixe pas als demés i no interferixca en el treball dels que estan fent les coses, puix només ajuden als antivalencianistes.
Tres anys del 3 de juliol més fatídic
-
Han passat 3 anys d'aquell 3 de juliol de 2006. 3 anys en els que les
víctimes, ferits i familiars dels morts s'han sentit maltractats per les
autoritats....







0 comentaris:
Publicar un comentario en la entrada